Notícies

“Recursos i territori. Perspectiva històrica i nous equilibris”, tema del X Congrés de la CCEPC 
Imprimeix

El sòl, el subsòl, els minerals, l’aigua terrestre, els oceans, l’atmosfera, la radiació solar, els éssers vius, els boscos… posen a la nostra disposició una sèrie de recursos que nosaltres transformem i posem al servei de les nostres necessitats de subsistència. Parlar d’aquests recursos (ecosocials, més que naturals) va més enllà de la descripció del món físic i inclou les distintes activitats humanes que han transformat secularment el territori.

Hom ha projectat diverses mirades sobre aquest recursos, malauradament sovint dissociades. La visió històrica sobre el seu ús i els conflictes i solucions que han generat queda reforçada per la d’altres disciplines científiques i tècniques i, alhora, la saviesa i l’experiència del passat pot il·luminar el tractament present i futur dels recursos avui dia disponibles.

La seva explotació cada cop més intensiva i la perspectiva de l’exhauriment d’alguns d’ells (especialment els combustibles fòssils) obliga a una nova mirada en la cerca de recursos renovables més propers, accessibles i també més lligats al territori. La potenciació del seu coneixement permet fer una aproximació de les fortaleses i oportunitats per encarar equilibris futurs més sostenibles.

El X Congrés de la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana, que se celebrarà els dies 21, 22 i 23 d’octubre de 2016 a Manresa, es convoca amb aquesta perspectiva múltiple.

Mantenint una visió holística sobre els recursos, a efectes de participació s’han elegit quatre àmbits en funció de quatre de les grans necessitats humanes: l’alimentació, el poblament, les comunicacions i l’energia. Es fomenta, doncs, una visió transversal i interdisciplinària on un mateix recurs (per exemple, l’aigua) incideix en diferents necessitats, sovint de forma conflictiva que cal resoldre (aigua de boca, aigua de reg, l’aigua industrial o les centrals hidràuliques). En cada àmbit s’acceptaran comunicacions que incloguin interpretació històrica, anàlisi actual i perspectives de futur.

Àmbit 1: Alimentació

Agricultura, ramaderia, pesca i aqüicultura, cada una d’elles relacionada amb uns recursos (sòl, aigua, clima) i amb unes determinades infraestructures. En totes elles incideixen també altres factors que poden condicionar l’alimentació del futur, com ara la biodiversitat, les malalties, la conservació, el transport, l’exhauriment i deteriorament dels recursos i l’impacte ambiental. Com s’ha resolt l’alimentació en el passat i, com evolucionarà en el futur?

Àmbit 2: Poblament

Ha estat històricament vinculat a la proximitat als recursos d’aigua i de la terra per a l’alimentació i a l’accés a una energia assequible. Amb la generalització del transport massiu (especialment després de la Segona Guerra Mundial), el poblament s’ha concentrat en les ciutats i conurbacions generant potents infraestructures per a donar resposta als consums i a la generació de residus. Com s’ha resolt el poblament en el passat i com evolucionarà condicionat pel futur canvi energètic?

Àmbit 3: Comunicacions

Les comunicacions inclouen la mobilitat de les persones, el transport de mercaderies i la comunicació a distància i requereixen xarxes estretament relacionades amb el territori, sovint en conflicte amb altres usos. S’ha passat de la tracció animal a la motoritzada (el 95%, amb derivats del petroli), i la comunicació a distància (ràdio, televisió, telèfon, internet) creix exponencialment. Què ens ensenyen les comunicacions del passat i quines oportunitats s’obren en el futur de cada territori?

Àmbit 4: Energia

Històricament, els recursos energètics eren locals (tracció animal, llenya, molins) i s’aprofitaven les condicions climàtiques (edificis, assecatge, caves, pous de glaç). Els combustibles fòssils i l’urani (no renovables) són fonts d’energia molt més potents i concentrades però comporten riscos i impactes ambientals greus i el seu control s’escapa de la ciutadania. Com s’han dotat d’energia les comunitats locals i quin nou plantejament social, tecnològic i territorial caldrà per al sistema energètic del futur?


Organització

Lloc de celebració: Manresa. Sala Plana de l’Om. Possibles dates: 21, 22 i 23 d’octubre de 2016.

Estructura: Es podran presentar comunicacions a cada àmbit de congrés, sota els criteris i terminis de presentació i selecció que concreti el comitè científic i organitzador. Cada àmbit acollirà:

–Dues ponències. Sobre estat de la qüestió de temàtiques relacionades amb l’àmbit o bé sobre qüestions concretes.
–Un / una relator/a. Que revisarà i llegirà les comunicacions corresponents al seu àmbit. Durant el congrés farà una breu exposició dels treballs que s’hi ha presentat.
–El programa pot acollir també una o dues conferències fora d’àmbit, una d’elles com a conferència d’obertura.

La tria de les ponències, les relatories i les conferències fora d’àmbit respondrà a criteris científics i haurà de reflectir les aportacions tant des de l’àmbit universitari com des de l’àmbit dels centres d’estudis. Es procurarà també la màxima representació territorial.

Des de l’organització del congrés s’oferirà, si s’escau, l’allotjament i els dinars als ponents, relators i membres de l’organització.

La secretaria tècnica es centralitzarà a la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana (edició del material de difusió, trameses electròniques si postals, recepció d’inscripcions i treballs, previsió i reserva d’allotjaments i dinars, protocol, relacions institucionals, contactes i pagaments amb proveïdors, etc).

Seguint els criteris d’altres congressos de la CCEPC, els preus d’inscripció poden ser els següents:

–Només assistència a les sessions: gratuït, prèvia inscripció.
–Inscripció general amb certificat d’assistència: 50 € (amb dret a un exemplar de l’edició de les actes) i 40 € (sense edició de les actes).
–Inscripció general reduïda (membres de centres d’estudis, socis de l’IEC o d’altres entitats col·laboradores, comunicants): 30 € (amb dret a un exemplar de l’edició de les actes) i 20 € (sense edició de les actes).

Entitats organitzadores: Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana i Institut Ramon Muntaner. Fundació Privada dels Centres d’Estudis de Parla Catalana. Possibles entitats patrocinadores: Fundació Privada Mútua Catalana i Obra Social “la Caixa”. Amb el suport de l’Ajuntament de Manresa, l’Institut d’Estudis Catalans, les Diputacions de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona i el Centre d’Estudis del Bages.

Àmbits de difusió
  • Centres d’estudis locals i comarcals (més de tres-centes entitats).
  • Arxius locals i comarcals.
  • Filials de l’IEC (Societat Catalana de Geografia, Societat Catalana de Història de la Ciència i de la Tècnica, Societat Catalana d’Ordenació del Territori, Institució Catalana d’Estudis Agraris, Societat Catalana d’Estudis Històrics).
  • Administracions: Diputacions de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona, departaments d’Economia i Coneixement i de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya i consells insulars.
  • Departaments d’universitats de l’àmbit lingüístic.
  • Xarxa de museus i col·leccions del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya.

Comitè científic i organitzador
  • Josep Santesmases Ollé. President de la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana (CCEPC). Vicepresident segon de l’Institut Ramon Muntaner (IRMU). Historiador.
  • Carles Riba Romeva. Vicepresident de la CCEPC. Patró de l’IRMU. Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat. Enginyer. Professor UPC.
  • Narcís Figueras Capdevila. Vicepresident de la CCEPC. Patró de l’IRMU. Centre d’Estudis Selvatans. Filòleg. Professor UOC.
  • M. Carme Jiménez Fernández. Directora de l’IRMU. Gestora cultural i arqueòloga.
  • Pasqual Bernat López. Vocal CCEPC. Associació d’Estudis Torellonencs. Societat Catalana d’Història de la Ciència i la Tècnica. Historiador de la ciència.
  • Ignasi Cuadros Vila. Vocal CCEPC. Centre d’Estudis del Bages. Geògraf.
  • Oriol Fort Marrugat. Vocal CCEPC. Centre d’Estudis Molletans. Diplomat en humanitats i gestor cultural.
  • Josep M. Contel Ruiz. Vocal CCEPC. Taller d’Història de Gràcia. Periodista.
  • Francesc Viso Rodríguez. Coordinador CCEPC. Secretari IRMU. Gestor cultural i llicenciat en història.
  • Pep Salas Prat. Empresa Enerbyte. Enginyer agrònom. Especialista en energies renovables.
  • Ignasi Mangue Alférez. Centre d’Estudis de l’Horta Nord. Fundació Assut.
  • Sergi Marí Pons. Director de l’Observatori Socioambiental de Menorca. Institut Menorquí d’Estudis. Economista.
  • Rosa Congost Colomer. Professora d’història econòmica (UdG). Associació d’Història Rural.
  • Montserrat Barniol. Presidenta de la Xarxa de Custòdia del Territori. Alcaldessa d’Alpens.
  • Esther Hachuel Fernández. Directora del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat. Arqueòloga.

Feu clic aquí per examinar/descarregar el tríptic del congrés en format PDF.
Publicat a Notícies | 21 desembre 2015
  Amb el suport de
Institut Ramon Muntaner Institut d'Estudis Catalans Generalitat de Catalunya Diputació de Barcelona Diputació de Girona Diputació de Lleida Diputació de Tarragona Fundació Mútua Catalana

Aquest lloc envia galetes (cookies) al vostre navegador per recollir estadístiques d'ús i funcionar correctament. Si hi continueu navegant considerem que ho accepteu. Accepto | Més informació