Transpar-Ent és un projecte del Laboratori de Periodisme i Comunicació per a la Ciutadania Plural de la Universitat Autònoma de Barcelona (LPCCP-UAB) impulsat per l’Ajuntament de Barcelona i amb el suport de la Generalitat de Catalunya. L’objectiu és proporcionar a les entitats criteris i eines per fer una informació i una comunicació transparent i de qualitat, impulsant-hi millores que afavoreixin tant a cada una de les organitzacions com al conjunt del sector. No es tracta de l’aplicació de la llei de transparència, sinó que més aviat és l’assoliment d’uns nivells òptims de bones pràctiques i de comunicació.

El projecte consisteix que onze entitats seleccionades d’entre diferents àmbits de l’associacionisme de Barcelona segueixin un procés acompanyat d’aplicació dels criteris de transparència descrits en la guia que aquest grup de treball va publicar fa uns mesos. La CCEPC és una de les entitats escollides.

El repte és tenir tots els documents i la informació de transparència penjada al nostre web a finals del mes de novembre. Aquesta documentació està relacionada amb l’estructura, la finalitat, el funcionament, la gestió, la comunicació i altres aspectes de l’entitat. Adaptar-nos a aquests requisits implica una reorganització de les informacions que oferim al web.

El projecte, que té com a objectiu la construcció d’una nova exposició itinerant, ja es troba en el seu tram final. Porta per subtítol “La patrimonialització d’elements oblidats a través de la literatura”.

S’han creat dos grups de treball:

• Comissariat. Fa el seguiment directe del projecte: potencia i supervisa la recepció de la informació, estructura i defineix els continguts de l’exposició, selecciona els textos i les imatges, i decideix el disseny i l’estructura de l’exposició.
• Grup assessor. Rep informació puntual del desenvolupament del projecte i està a disposició del grup de comissariat per donar-li suport.

Àmbits en què es preveu estructurar l’exposició

• Diàleg amb el paisatge. Tant si l’element marca el paisatge o a l’inrevés o bé s’hi integra. Paisatges urbans i naturals viscuts, el “paisatge emocional”.
• El pes de la història. Petjades de destrucció (pels conflictes). La representació i els símbols del poder (p. e. castells, palaus, etc.), elements commemoratius, jaciments arqueològics, sobretot quan les referències literàries tenen una visió “històrica”.
• “El clam silenciós de les pedres”. Canvi d’usos. Despoblament. Absència. Silenci. Memòria. Vides aturades.
• Memòria social. Espais de relació social. Casinos, bars, fàbriques, botigues, etc.
• Instrumentalització de la ruïna. Creació d’imaginari col·lectiu. Ruïna romàntica. La denúncia. La interpretació simbòlica de la ruïna.

Aquest primer quadrimestre del curs 2015-2016 cinc alumnes de la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona han triat fer les practiques de grau vinculades a un projecte d’un centre d’estudis. L’acord s’inscriu dins el marc del conveni de col·laboració entre la UB i la CCEPC.

Els alumnes, segons les seves preferències d’especialitat i de proximitat al lloc de residència, van triar un dels projectes que els vam oferir. En aquests moments ja han començat les pràctiques als següents centres d’estudis: Centre d’Estudis Ignasi Iglésias, Centre d’Estudis de l’Hospitalet, Patronat d’Estudis Osonencs, Taller d’Història de Gràcia i a la mateixa Coordinadora. Les pràctiques es desenvolupen des de primers d’octubre fins al començament de gener.

Acaba d’aparèixer el número 29 de Frontissa, la publicació semestral de la Coordinadora, corresponent al mes de juny de 2015. La podeu descarregar des d’aquest enllaç, i també, juntament amb els números anteriors, des del botó corresponent de la barra lateral esquerra, sota l’epígraf “Publicacions”.

La revista s’obre amb l’editorial, titulada “Les nostres pròpies històries”, on es glossa l’article que dedica a la història local el catedràtic d’història Josep M. Solé i Sabaté, de la UAB, a la secció “Des de la universitat”. Solé i Sabaté reivindica el paper que ha tingut aquesta especialitat en la recuperació dels aspectes substancials de la història de Catalunya del segle XX. La història local, explica l’autor, va ser menystinguda i mal compresa durant molts anys, però avui ja és àmpliament reconeguda.

La secció “Una imatge, una història” glossa una postal de Menorca dels anys seixanta o primers setanta, obra del fotògraf Josep Miquel Vidal Hernàndez, que evoca la primera onada de desenvolupament turístic de l’illa. L’apartat dedicat als centres d’estudis està protagonitzat en aquest número pel Centre d’Estudis Comarcals d’Igualda, fundat l’any 1947. L’espai sobre la CCEPC informa sobre la pròxima edició del congrés de la Coordinadora, la desena, que se celebrarà l’octubre del 2016 a la ciutat de Manresa, sobre el tema “Recursos i territori. Perspectiva històrica i nous equilibris”.

Arran de la xerrada realitzada per Rosa Gironès, de l’assessoria Talaia-Copdemà, a l’última Assemblea de la CCEPC sobre la nova fiscalitat que afecta de ple la gestió i el funcionament de les entitats, es va acordar facilitar a tots els centres d’estudis un document que resumís els principals punts de les noves normatives tant a l’àmbit espanyol com a l’àmbit català.

A través d’aquest enllaç podreu descarregar el document en format PowerPoint. El document també forma part d’un nou apartat obert a la secció de Serveis d’aquest mateix web.