El patrimoni cultural immaterial, tema de la IV Trobada d'Entitats d'Estudis del Vallès 
Article destacat    

Trobada entitats Vallès

El dissabte 20 d’octubre tindrà lloc a Castellar del Vallès la IV Trobada d’Entitats d’Estudis del Vallès, que se centrarà en la temàtica del patrimoni cultural immaterial d’aquesta àrea. El Centre d’Estudis Arxiu de Castellar serà l’amfitrió de la jornada, que es desenvoluparà a l’edifici del Mirador de Castellar.

Actualment, el Vallès es troba immers en el procés de realització de l’Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial de
la comarca. La trobada pretén recollir aportacions i treballar en tres àmbits de l’inventari:

  1. Activitats productives, processos i tècniques (categoria 1)
    Inclou els coneixements, tècniques, habilitats, usos i processos relacionats amb les activitats econòmiques i productives, i tots aquells altres aspectes relacionats a l’adaptació al medi, l’organització dels espais i significats del paisatge.
  2. Tradició oral, particularitats lingüístiques i formes de comunicació (categoria 3)
    Expressions i tradicions orals, incloses les particularitats de la llengua i les variants dialectals. També hi trobem la literatura popular, els mites, les llegendes, les cançons, les dites, els acudits, les històries de vida i la memòria oral, així com les produccions sonores lligades a la comunicació col·lectiva.
  3. Formes de sociabilitat col·lectiva i d’organització social (categoria 7)
    Formes d’organització i normes de conducta col·lectiva que organitzen i regulen espais i temps de caràcter familiar, polític, econòmic, social, laboral, festiu o religiós.

Butlleta d’inscripció
Díptic de la trobada
Publicat a Notícies

XI Congrés de la CCEPC: programa definitiu i butlleta d'inscripció 
Article destacat    

“La construcció del territori: geografia, identitat i usos polítics” és el tema general del XI Congrés de la CCEPC, que tindrà lloc a l’Auditori de Banyoles els dies 23 i 24 de novembre del present any 2018, emmarcat en el XXV Col·loqui de Tardor del Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles.

Des del segle XVIII, bona part d’Europa viu un seguit d’ordenaments territorials per tal d’adaptar les necessitats de la construcció de l’estat amb el territori. En el cas de França, aquestes construccions s’inicien clarament amb la confecció dels departaments; i a Espanya, la confecció de les províncies ha tingut conseqüències profundes en el sistema de comunicació social, econòmic i polític tant a nivell local com nacional, un fet que s’ha arrossegat fins als nostres dies i que no sembla a prop de ser modificat.

Se’ns obre la possibilitat d’engegar i donar forma a debats que es desprenen a l’entorn de les relacions entre geografia, identitat i política (i les seves representacions) que han tingut i tenen lloc, tant a nivell local com nacional.

S’ofereix una molt bona ocasió per replantejar la relació que existeix entre la geografia, la identitat i la política pel que fa a les representacions del propi territori, i de quina manera s’ha projectat, ordenat i construït al llarg dels anys.

Descarregueu el tríptic del programa en format PDF
Descarregueu la butlleta d’inscripció en format Word
Publicat a Notícies

Guia de transparència per a les entitats perceptores d'ajuts públics 
Article destacat    

La Comissionada per a la Transparència i l’Accés a la Informació Pública de la Generalitat de Catalunya ha publicat una Guia de transparència per a les associacions i fundacions perceptores d’ajuts i subvencions públics, a fi de donar pautes i aportar criteris amb relació al règim de transparència, la publicitat activa, la informació a facilitar, etc.

La Guia s’adreça a les associacions i fundacions de règim general que exerceixen majoritàriament les seves activitats a Catalunya i que perceben fons públics, així com a les associacions d’utilitat pública subjectes a la legislació de la Generalitat. Se n’exclouen les fundacions de sector públic de les administracions de Catalunya i les fundacions participades per les universitats.

Aquestes són les principals qüestions que aborda la Guia:
  • Criteris de subjecció al règim de transparència.
  • Documentació que s’ha de publicar en matèria institucional i organitzativa, de gestió econòmica, pressupostaria i patrimonial.
  • Què s’ha d’indicar respecte dels ajuts i les subvencions rebuts.
  • Com s’ha de fer pública la informació i quina és la responsabilitat de les entitats sobre la informació publicada.

La Guia també fa referència, entre altres aspectes, als mecanismes per publicar enllaços al Portal de Transparència, i als serveis de suport de Xarxanet per ajudar les entitats sense afany de lucre a complir els requisits de la Llei de transparència, que va entrar en vigor el passat mes de juliol.

Font: Xarxanet.org
Documents en PDF: Guia de la transparència · Llei de transparència
Publicat a Notícies

Nous requisits per a l’exempció de presentació de l’Impost de Societats 
Article destacat    

El passat 31 d’octubre es va publicar al BOE la Llei 48/2015, de 29 d’octubre, de Pressupostos Generals de l’Estat per al 2016. L’article 63 de l’esmentada llei torna a modificar els requisits d’exempció de presentació de l’Impost de Societats per a les entitats parcialment exemptes no acollides a la Llei de Mecenatge. Concretament amplia a 75.000 € els ingressos anuals de l’entitat (abans 50.000 €). Aquest canvi és amb caràcter retroactiu als exercicis que comencin des de l’1 de gener de 2015. Aquest enèsim canvi no suposa un avenç molt gran, ja que segueix l’obligació de compliment dels altres dos requisits per tal de gaudir de l’exempció de la presentació de l’Impost de Societats.
Publicat a Notícies

L’IEC localitza i documenta en un web més de 1.200 monuments 
Article destacat    

Representació de la República al monument de Frederic Marès dedicat a Francesc Layret, a la plaça de Goya de Barcelona. Foto: Canaan / Wikimedia
L’Institut d’Estudis Catalans (IEC) publica un web que localitza i documenta els monuments commemoratius de l’espai públic català. L’eina, que inclou un mapa interactiu, conté informació sobre més de 1.200 monuments i permet fer cerques per municipi, tema, autor, anys o períodes determinats.

L’Onze de Setembre —amb 49 monuments—, la sardana (47), Lluís Companys (35), Anselm Clavé (33) i Pau Casals (17) són els fets i personatges més recordats a l’espai públic de les ciutats catalanes. Això es pot saber gràcies al treball de recerca realitzat per l’Institut d’Estudis Catalans sobre els monuments commemoratius, que ha donat lloc a la publicació d’un espai web amb un repertori de més de 1.200 monuments, des de modestos monòlits fins a grups escultòrics d’envergadura.

El web inclou un mapa interactiu, una base de dades que permet fer cerques per municipi, tema, autor, any o períodes determinats, i diferents estudis amb els resultats del projecte. De cada monument hi ha una fitxa amb el tema, la ubicació, l’autor, les característiques, informació complementària i la imatge corresponent.
Publicat a Notícies
  Amb el suport de
Institut Ramon Muntaner Institut d'Estudis Catalans Generalitat de Catalunya Diputació de Barcelona Diputació de Girona Diputació de Lleida Diputació de Tarragona Fundació Mútua Catalana

Aquest lloc envia galetes (cookies) al vostre navegador per recollir estadístiques d'ús i funcionar correctament. Si hi continueu navegant considerem que ho accepteu. Accepto | Més informació