L'associacionisme cultural centra el XII Congrés de la CCEPC 

“Associacionisme cultural. Entre el mosaic i les xarxes” és el tema general del XII Congrés de la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana, que es desenvoluparà els dies 6 i 7 de novembre a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona i al Centre de Cultura de Reus. El congrés tindrà tres àmbits, dedicats respectivament a “Associacionisme cultural, identitats i coneixement”, “Associacionisme cultural i poders” i “Associacionisme cultural i sociabilitat”.

L’assistència a l’esdeveniment és lliure, prèvia inscripció a la seu de la CCEPC. Els terminis de presentació de comunicacions són el 17 de juliol (títol de la comunicació i un resum de 1.000 caràcters) i 7 d’octubre (text sencer, amb un màxim de 30.000 caràcters).

Descarregueu aquí la butlleta d’inscripció en format PDF. I aquí el tríptic amb la informació completa del congrés.
Publicat a Notícies | 12 juny 2020

‘Plecs d'història local’ obre una nova etapa 

Plecs d’història local, suplement de la revista L’Avenç, arriba al número 175 amb una reestructuració completa i una ampliació del nombre de pàgines. Amb aquest motiu tindrà lloc un acte al Museu d’Història de Catalunya el dimecres 13 de novembre, on parlaran el director de L’Avenç; Josep M. Muñoz, el codirector del suplement, Ramon Arnabat, i Josep Santesmases, codirector del suplement, president de la CCEPC i vicepresident de l’Institut Ramon Muntaner. Seguidament hi haurà una taula rodona centrada en el tema “La necessitat de ser locals, també des de la història”, amb la participació de Jesús Mestre, ex director de Plecs; Andreu Ginés (FEDINES i CCEPC), Sebastià Serra (UIB), Teresa Reyes (Diputació de Barcelona) i David Cao (UB i Patronat d’Estudis Osonencs), amb moderació de M. Carme Jiménez (IRMU).

Plecs d’història local és la publicació periòdica de referència de la historiografia local. Des del número 124 l’Institut Ramon Muntaner i la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana són els responsables de la seva direcció i gestió. Ha comptat amb la col·laboració d’un ampli i actiu consell assessor d’especialistes pluridisciplinars amb una notable representació territorial, i amb el suport econòmic de les quatre diputacions catalanes, la Generalitat de Catalunya, la Fundació Mútua Catalana i la Fundació Josep Irla. La implicació de tots ells i el balanç positiu d’aquests darrers anys ens anima a fer un pas endavant i a obrir, a partir del número 175, una nova etapa amb modificacions en el disseny i l’estructura de la publicació i una ampliació de les seves pàgines. És doncs un bon moment per parlar en
aquest acte del que ha representat aquest període, de com enfoquem el futur i de debatre
sobre la utilitat i la necessitat d’articular i difondre la història des dels àmbits locals.

Publicat a Notícies | 20 octubre 2019

Els orígens de l’època contemporània, eix de la II Jornada sobre Historiografia Local 

Atac a la inquisició
1820. Atac a la seu del Tribunal de la Inquisició de Barcelona. Làmina d’Hippolyte Lecomte (AHCB)
El pròxim 9 de novembre, dissabte, tindrà lloc a l’Aula Magna de l’Institut d’Estudis Ilerdencs (plaça de la Catedral, s/n, de Lleida) la segona Jornada sobre Historiografia Local, que estarà dedicada als orígens de l’època contemporània —primera meitat del segle XIX—, en homenatge a Josep Fontana.

La jornada, organitzada per la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana, l’Institut Ramon Muntaner i l’Institut d’Estudis Ilerdencs (Fundació Pública de la Diputació de Lleida), planteja set ponències que analitzaran la contribució local i comarcal sobre aquest període, fonamental per a entendre l’època contemporània.

S’hi abordaran els temes dels conflictes bèl·lics, les transformacions al camp, els poders locals i la revolució liberal, la protoindústria i el procés d’industrialització, el món del treball i també els corrents culturals i la circulació d’idees.

Volem aprofitar la temàtica triada per retre homenatge a l’historiador Josep Fontana, que des de la seva pràctica sempre va defensar la importància de la historiografia local.
Publicat a Notícies | 17 octubre 2019

El patrimoni cultural immaterial, tema de la IV Trobada d'Entitats d'Estudis del Vallès 

Trobada entitats Vallès

El dissabte 20 d’octubre tindrà lloc a Castellar del Vallès la IV Trobada d’Entitats d’Estudis del Vallès, que se centrarà en la temàtica del patrimoni cultural immaterial d’aquesta àrea. El Centre d’Estudis Arxiu de Castellar serà l’amfitrió de la jornada, que es desenvoluparà a l’edifici del Mirador de Castellar.

Actualment, el Vallès es troba immers en el procés de realització de l’Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial de
la comarca. La trobada pretén recollir aportacions i treballar en tres àmbits de l’inventari:

  1. Activitats productives, processos i tècniques (categoria 1)
    Inclou els coneixements, tècniques, habilitats, usos i processos relacionats amb les activitats econòmiques i productives, i tots aquells altres aspectes relacionats a l’adaptació al medi, l’organització dels espais i significats del paisatge.
  2. Tradició oral, particularitats lingüístiques i formes de comunicació (categoria 3)
    Expressions i tradicions orals, incloses les particularitats de la llengua i les variants dialectals. També hi trobem la literatura popular, els mites, les llegendes, les cançons, les dites, els acudits, les històries de vida i la memòria oral, així com les produccions sonores lligades a la comunicació col·lectiva.
  3. Formes de sociabilitat col·lectiva i d’organització social (categoria 7)
    Formes d’organització i normes de conducta col·lectiva que organitzen i regulen espais i temps de caràcter familiar, polític, econòmic, social, laboral, festiu o religiós.

Butlleta d’inscripció
Díptic de la trobada
Publicat a Notícies | 18 setembre 2018

XI Congrés de la CCEPC: programa definitiu i butlleta d'inscripció 

“La construcció del territori: geografia, identitat i usos polítics” és el tema general del XI Congrés de la CCEPC, que tindrà lloc a l’Auditori de Banyoles els dies 23 i 24 de novembre del present any 2018, emmarcat en el XXV Col·loqui de Tardor del Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles.

Des del segle XVIII, bona part d’Europa viu un seguit d’ordenaments territorials per tal d’adaptar les necessitats de la construcció de l’estat amb el territori. En el cas de França, aquestes construccions s’inicien clarament amb la confecció dels departaments; i a Espanya, la confecció de les províncies ha tingut conseqüències profundes en el sistema de comunicació social, econòmic i polític tant a nivell local com nacional, un fet que s’ha arrossegat fins als nostres dies i que no sembla a prop de ser modificat.

Se’ns obre la possibilitat d’engegar i donar forma a debats que es desprenen a l’entorn de les relacions entre geografia, identitat i política (i les seves representacions) que han tingut i tenen lloc, tant a nivell local com nacional.

S’ofereix una molt bona ocasió per replantejar la relació que existeix entre la geografia, la identitat i la política pel que fa a les representacions del propi territori, i de quina manera s’ha projectat, ordenat i construït al llarg dels anys.

Descarregueu el tríptic del programa en format PDF
Descarregueu la butlleta d’inscripció en format Word
Publicat a Notícies | 19 juliol 2018
  Amb el suport de
Institut Ramon Muntaner Institut d'Estudis Catalans Generalitat de Catalunya Diputació de Barcelona Diputació de Girona Diputació de Lleida Diputació de Tarragona Fundació Mútua Catalana

Aquest lloc envia galetes (cookies) al vostre navegador per recollir estadístiques d'ús i funcionar correctament. Si hi continueu navegant considerem que ho accepteu. Accepto | Més informació